ESCENA 1

En aquesta primera escena hi ha hagut bastants canvis. No només vam modificar alguns plans, sinó també l’acció que realitza la noia. En arribar a la localització ens vam adonar que no hi havia televisió, així que vam decidir substituir-la per un aparell reproductor de música. Aquesta nova idea ens va semblar interessant, ja que ens permetia incorporar una cançó que ajudés a introduir l’ambient del curtmetratge.

​

• COM ERA: Comença veient i sentint la televisió.

• COM ÉS: Comença ensenyant la casa mentre s’escolta música.

 

 

• COM ERA: Passa els canals de la televisió (pla mig).

• COM ÉS: Està escrivint en una llibreta (pla mig).

​​

• COM ERA: S’aixeca per anar a la cuina i deixa la televisió encesa (pla general).

• COM ÉS: S’aixeca, apaga l’aparell reproductor de música i va cap a la cuina (pla sencer).

 

ESCENA 2

En aquesta escena hi ha alguns canvis. Ens vam haver d’adaptar al fet de no tenir una gerra i vam substituir l’acció per omplir el got directament a l’aixeta. Aquest canvi no va suposar cap problema, ja que no afecta la història.
Perquè l’escena resultés més clara, vam donar més protagonisme al got, intercalant-lo amb altres accions. També s’hi pot escoltar la incorporació de la cançó L’Inverno, que funciona molt bé perquè reapareix en moments clau del curtmetratge.

 

• COM ERA: Omple el got amb una gerra (pla recurs de les mans).

• COM ÉS: Omple el got a l’aixeta (pla recurs de les mans).

​

• COM ERA: La Bruna obre la nevera (pla americà).

• COM ÉS: Mentre la Bruna, en segon pla, obre la nevera, al got li cau una pastilla; se sent la cançó L’Inverno i el soroll de la pastilla efervescent (pla detall del got amb zoom).

 

• COM ERA: La Bruna agafa un plat de macarrons (pla recurs de la nevera).

• COM ÉS: La Bruna busca què menjar, agafa un tàper i s’intercalen les imatges amb les del got (pla mig).

​​

• COM ERA: Es veu la Bruna a la cuina anant al pati (pla general).

• COM ÉS: No es veu la Bruna sortint al pati.

 

ESCENA 3

En aquesta escena hem fet bastants canvis, sobretot en l’ordre de les accions i dels plans. Els vam modificar per afavorir la història, millorar la perspectiva visual i eliminar moments que no eren necessaris.

 

• COM ERA: La Bruna s’asseu i deixa el got i el plat a la taula (pla mig).

• COM ÉS: La Bruna surt de la cuina deixant la safata i s’asseu (pla sencer).

​

• COM ERA: La protagonista s'endú una forquillada de macarrons a la boca (primer pla de la cara).

• COM ÉS: La protagonista s'endú una forquillada de macarrons a la boca (primer pla de perfil).

 

• COM ERA: Comença a beure amb ànsia (pla detall amb panoràmica del got).

• COM ÉS: Agafa el got i beu; se sent de nou la cançó L’Inverno (primer pla de perfil).

​

• COM ERA: Deixa el got i comença a menjar (pla sencer de cara).

• COM ÉS: Continua menjant (pla mig curt, posició diagonal).

 

• COM ERA: La Bruna té cada cop menys macarrons i fa la darrera forquillada, agafa el plat i es gira (pla recurs de macarrons i pla mig llarg).

• COM ÉS: Fa l’última forquillada i tanca el tàper (pla mig curt diagonal).

​​

• COM ERA: Entra a casa (pla americà).

• COM ÉS: S’aixeca i entra a la cuina (pla general).

​

ESCENA 4

Aquesta escena s’ha deixat bastant similar. Només s’hi ha afegit un altre pla i s’ha canviat la posició de la safata per afavorir la coherència visual i donar més sentit a l’acció.

​

• COM ERA: Deixa el plat a la pica i es dirigeix a la sortida (pla sencer).

• COM ÉS: Deixa la safata a un costat (pla mig) i surt de la cuina (pla sencer).

ESCENA 5

En aquesta escena hem reduït i simplificat algunes accions que resultaven innecessàries o incoherents després de les modificacions anteriors.

​

• COM ERA: La noia entra al menjador, agafa el comandament, mira la televisió, l’apaga, agafa una camisola i es dirigeix al lavabo (pla general).

• COM ÉS: La noia entra al menjador, agafa la camisola i es dirigeix al lavabo (pla sencer).

​

ESCENA 6

Aquesta escena, situada al lavabo, conté bastants modificacions. Hem eliminat algunes accions que no aportaven res a la història i n’hem afegit d’altres per donar més sentit narratiu. També hem canviat diversos plans per adaptar-nos millor a l’espai i millorar el resultat visual.

​

• COM ERA: Lavabo buit; la noia entra, deixa la camisola sobre el lavabo i obre la cortina de la dutxa (pla general).

• COM ÉS: Es veu directament la noia encenent la llum del lavabo; apareix reflectida al mirall i es treu les arracades (pla mig). Deixa les arracades a la pica (pla detall).

 

• COM ERA: Engega l’aigua de la dutxa (pla recurs).

• COM ÉS: Engega l’aigua de la dutxa (pla mitjà panoràmic seguint el cos de la noia; pla recurs de la dutxa encesa).

 

• COM ERA: Es treu la samarreta i es queda amb sostenidors mentre s’ajup per treure’s els pantalons (pla mig curt).

• COM ÉS: Es veuen només les cames de la noia mentre es treu la roba, que va caient a terra (pla mig curt).

​

• COM ERA: Es dirigeix cap a la dutxa (pla detall del sostenidor a terra).

• COM ÉS: Es dirigeix i entra a la dutxa d'esquena (pla mig curt).

​

• COM ERA: Tanca la cortina (pla detall de la mà).

• COM ÉS: Tanca la cortina (pla mig curt).

​​

• COM ERA: Treu primer un peu mullat i després l’altre (pla detall de la catifa amb els peus).

• COM ÉS: Surt de la dutxa i es frega els peus amb la catifa (pla general).

 

L’escena on s’escorre els cabells s’ha eliminat.
Tots els plans on té mal de cap van acompanyats de la cançó L’Inverno.

 

• COM ERA: La noia comença a retrocedir desequilibrada (pla mig llarg del reflex).

• COM ÉS: Se la veu patint de dolor mentre es mira al mirall i retrocedeix desequilibrada (pla contrapicat).

​

• COM ERA: Es xoca contra la paret i seu a la tapa del vàter (pla sencer).

• COM ÉS: S’asseu al vàter i continua patint de dolor al cap (primer pla).

​

Hi havia tres plans més on es veia la protagonista patint, però finalment no els vam utilitzar.

​

• COM ERA: Respira uns minuts i s’aixeca de cop (pla mig llarg).

• COM ÉS: Ja se la veu dreta; respira uns segons i es gira per treure la tovallola (pla mig curt).

​

• COM ERA: Agafa la roba i comença a vestir-se (pla detall).

• COM ÉS: Es posa la seva camisola (primer pla).

​

També es van eliminar tres plans més on es veia la noia vestint-se, ja que es van considerar innecessaris.

Quan torna a sonar L’Inverno, s’hi veu la seqüència del raspall de dents:

​

• COM ERA: Agafa el raspall, hi posa pasta i comença a raspallar-se sense deixar de mirar-se al mirall (diversos plans de detall).

• COM ÉS: Ja se la veu rentant-se les dents; de cop li surt sang de la boca i escup (pla mig curt de perfil).

​​

• COM ERA: Escup l’escuma amb sang (pla mig curt de perfil; pla recurs de la pica).

• COM ÉS: Pla recurs zenital de la pica amb sang; intenta netejar-la.

 

Després d’això, s’han tret alguns plans que allargaven massa l’impacte.

​

• COM ERA: S’esbandeix la boca amb aigua (pla mig llarg).

• COM ÉS: Es neteja la boca amb una tovallola (pla mig curt de perfil).

 

ESCENA 7

En aquesta escena no s’ha realitzat cap canvi.

​

ESCENA 8

En aquesta escena hem afegit noves idees, conceptes i plans per fer el curtmetratge més comprensible i realista. Per exemple, inicialment s’havia pensat que la protagonista es fes una mossegada o es tragués la pell, però vam veure que seria molt difícil de simular. També es van eliminar accions que no aportaven informació i que només allargaven el curtmetratge, com el fet que prengués una altra pastilla per intentar rebaixar el dolor de cap.

​

• COM ÉS (afegit): La noia entra a l’habitació, tanca la porta ràpidament i es queda recolzada respirant (primer pla amb zoom).

​​​

• COM ERA: La Bruna es veu nerviosa, mou les cames uns segons i finalment es tomba al llit (pla general).

• COM ÉS: S’asseu al llit i intenta tranquil·litzar-se (pla sencer amb reflex al mirall i zoom diagonal).

​​

• COM ERA: Es tapa amb el llençol i apaga la llum (pla detall).

• COM ÉS: Es veu estirada, apaga la llum i intenta dormir (primer pla).

 

Es tornen a escoltar els acords de L’Inverno.

​

• COM ERA: S’incorpora al llit atabalada (pla general de càmera de seguretat).

• COM ÉS: S’incorpora del llit atabalada (pla mig).

​

• COM ERA: S’aixeca nerviosa i es mira al mirall (pla sencer).

• COM ÉS: Ja se la veu davant del mirall patint de dolor (pla mig).

​​

• COM ÉS (afegit): Es veu la noia asseguda al llit, tocant-se el cap i patint (pla mig amb zoom).

​

• COM ERA: Es mou ràpidament i obre calaixos de l’armari tirant coses per terra (pla general).

• COM ÉS: Obre calaixos intentant trobar una solució (pla general amb càmera de seguretat i primer pla contrapicat de la seva cara).

 

Inicialment, estava previst que es prengués una pastilla, però finalment vam decidir eliminar-ho perquè podia confondre l’espectador. També vam descartar plans exagerats, com mossegar-se o fer-se sang, ja que serien difícils de recrear amb realisme.

El final d’aquesta escena és molt diferent de l'original:

 

• COM ÉS: Se la veu asseguda al llit patint i pegant-se (pla general).

• COM ÉS: Està amb l’esquena contra l’armari, amb un dolor insuportable; s’agafa el cap i crida (pla mitjà amb zoom).

• COM ÉS: Se la veu esgotada, sense forces; perd la vista i s’asseu a terra lentament (pla mig).

• COM ÉS: Respira cada cop més lentament, sense parpellejar (primer pla).

• COM ÉS: Es mostra el seu pit i meitat del cap, i mor just quan finalitza la música (pla recurs).

• COM ÉS: Pla general amb la càmera de vigilància i un text on s’explica que tot era un experiment que ha sortit malament, donant pas a la següent prova.

ESCENA 9

Aquesta última escena, la vam rodar 5 dies abans d’entregar el producte final, ja que després d’ensenyar el curtmetratge a les persones del nostre voltant vam veure que ens faltava alguna cosa. Una escena que acabes de reforçar la idea principal de la història i que deixes el públic amb un final obert. Creiem que aquesta escena ha sigut clau, ha fet que el públic tingui ganes de veure una segona part.

​

En aquesta escena es veu una noia (subjecte catorze) d'esquena rentant plats, en una cuina completament diferent de l'altre. De cop es veu com cau una pastilla en el seu got d’aigua sense que ella se n’hagi adonat, de manera estranya.